Mont Tambora

Infotaula de geografia físicaMont Tambora
Imatge
La caldera del Mont Tambora vista des del seu cim.
TipusEstratovolcà, muntanya i caldera volcànica Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaSumbawa Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBima (Indonèsia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 8° 14′ 43″ S, 117° 59′ 34″ E / 8.2453°S,117.9928°E / -8.2453; 117.9928
Dades i xifres
Altitud2.850 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència2.722 m i 2.850 m Modifica el valor a Wikidata
Història
Edat57.000 anys[1]
Cronologia
1967 última erupció
1847 primer ascens, per Heinrich Zollinger Modifica el valor a Wikidata
Esport
Ruta normalDoro Mboha[2]

El Mont Tambora és un volcà actiu,[3] situat a l'illa de Sumbawa, una de les Illes Petites de la Sonda (Indonèsia). És de tipus estratovolcà, mesura 60 quilòmetres de diàmetre, assoleix una altitud de 2.722 metres i el seu cràter caldera fa 8 quilòmetres de diàmetre i 1 quilòmetre de profunditat.[4][5]

El Tambora el formà la zona de subducció activa que es troba davall l'illa de Sumbawa, flanquejada a banda i banda (nord i sud) per l'escorça oceànica. Al llarg del temps, el volcà es va arribar a enlairar fins als 4.300 metres,[6] cosa que el feu un dels cims més alts de l'arxipèlag indonesi. En el transcurs de les dècades, la gran cambra magmàtica de l'interior de la muntanya es va omplir i l'activitat volcànica va arribar al seu màxim històric en l'erupció colossal de l'abril de 1815.[1] L'explosió, que es va arribar a sentir a l'illa de Sumatra (a més de 2.000 quilòmetres de distància), va causar la rebaixada de l'alçada fins als actuals 2.722 metres. L'erupció va provocar que a l'any següent, el 1816, se l'anomenés l'"Any sense estiu", a causa de l'efecte que el núvol de cendra tingué en el clima d'Amèrica del Nord i d'Europa.

Durant una excavació el 2004, un equip d'arqueòlegs va descobrir restes culturals enterrades per l'erupció,[7] que van romandre intactes a 3 metres de profunditat, soterrades per dipòsits piroclàstics. El lloc, conegut com la Pompeia de l'Est, conserva els objectes en les posicions que tenien l'any 1815.

  1. 1,0 1,1 Degens, E.T.; Buch, B «Sedimentological events in Saleh Bay, off Mount Tambora». Netherlands Journal of Sea Research, 24, 4, 1989, pàg. 399–404. DOI: 10.1016/0077-7579(89)90117-8.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades vsimain
  3. "Volcano General Information"(anglès)
  4. «Tambora». Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Arxivat de l'original el 2013-02-20. [Consulta: 12 agost 2010].(anglès)
  5. «MOUNTAINS OF THE INDONESIAN ARCHIPELAGO». Peaklist. Peaklist.org. [Consulta: 1r maig 2009].(anglès)
  6. Stothers, Richard B. «La gran erupció del Tambora el 1815 i les seves conseqüències». Science, 224, 4654, 1984, pàg. 1191–1198. DOI: 10.1126/science.224.4654.1191. PMID: 17819476.
  7. Universitat de Rhode Island (27 de febrer de 2006). "URI volcanologist discovers lost kingdom of Tambora". Nota de premsa. Consulta: 06-10-2006. (anglès)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search